1908-2008: Un segle d’Història
El Futbol Club Santboià va ser fundat l’any 1908 per un grup d’amics, entre ells Joan Baptista Milà i Rebull, qui seria el primer president. Els inicis del club, després del seu peregrinatge per diferents camps, van ser fulgurants. Quan es va crear el Campionat del Baix Llobregat al 1915, el Santboià va ser l’absolut dominador, guanyant tots els campionats fins el 1922.
El nostre club va tenir un gran prestigi fins la Guerra Civil i va estar a punt vàries temporades de pujar a Primera Categoria Catalana (en aquells temps es diputava primer les fases per comunitats) que li haguessin permès enfrontar-se a equips com el Barcelona, l’Espanyol o l’Europa.
Després de la guerra i amb la aplicació de les lligues “regionals”, el club va patir un cert estancament. L’estiu de 1950, però, el nom del Santboià va ocupar llocs destacats als diaris. El nostre equip infantil es va proclamar campió d’un macro torneig organitzat pel diari La Premsa anomenat Copa de Barcelona. Sense contar per ningú, el Santboià de Francesc Suriol va ser el guanyador entre els 160 equips participants i Sant Boi va ser una autèntica festa.
Fins els nostres dies el Santboià ha tingut moments molt brillants a Tercera Divisió i d’altres no tant exitosos, en categories inferiors, sobretot pels eterns problemes econòmics. Cal ressaltar l’extraordinari paper realitzat al Campionat d’Afeccionats Sub-23, on el nostre club va efectuar un gran paper, sobretot a la temporada 1977-1978 en que es va proclamar Campió de Catalunya i va disputar dos eliminatòries de la fase nacional, una amb l’Universitario de Zaragoza i una segona amb el Real Avila, que el va eliminar.
D’altra banda, a la temporada 1995-1996 el Santboià va disputar la promoció d’ascens a Segona Divisió B front els equips del Cartagena, Poblense i Lliria però no va poder aconseguir l’ascens, tot i que va ser una de les temporades més glorioses del club. A les últimes temporades el Santboià s’ha aposentat a la Tercera Divisió, sempre com equip capdavanter.
El Santboià, després del seu ascens a Tercera en la temporada 2003/04 inaugura el seu nou Estadi Municipal Joan Baptista Milà, aconseguint el sisè lloc en les campanyes 2004/05 i 2005/06 per ser setè a la 2006/07. El que abans era una lluita per evitar el descens ara es converteix en lluita per aconseguir promocionar a Segona B, objectiu que es compleix en l’edició 2007/08 en ser quart.
En aquesta primera promoció, l’any del Centenari del club i amb Miquel López a la banqueta, elimina el gran favorit de tots els grups, la Gimnàstica de Torrelavega: 0-0 a casa i 1-1 a la tornada, però cau malauradament a la final contra el València “B”: 1-2 en l’anada i 1-0 a la capital valenciana.
A la temporada 2008/09 repeteix lloc en Lliga i compadeix per segon any consecutiu en la promoció amb García Escribano com a tècnic, caient eliminat davant la SD Tenisca: 0-0 a casa i 1-0 a Santa Cruz de la Palma.
L’afany no decau en absolut i a la temporada 2009/10 acaba tercer a la Lliga entrant per tercer any consecutiu en promoció. En aquesta ocasió sí té sort i amb molta fe, l’equip dirigit per Quim Ayats, elimina la Arandina CF: 1-0 a casa i 1-1 a la ciutat burgalesa, al CD Corralejo: 0-0 a casa i 1-1 a la localitat de l’illa de Fuerteventura, i finalment al CD Tudelano: 2-1 a casa i 2-1 també a la ciutat de Navarra, aconseguint l’ascens per primera vegada en la seva història a Segona Divisió B en imposar-se a la tanda de penals per 3-4, després d’una pròrroga sense gols. Unes eliminatòries agòniques, intenses i de gran felicitat. Sens dubte, la temporada de major eclosió, glòria i orgull de l’entitat.
La seva estrena a la categoria de bronze del futbol nacional, la Segona B, durant la campanya 2010/11 en canvi no és brillant i la plantilla des de l’inici es mostra insuficient per aconseguir la permanència, cedint nombrosos punts que el condemnen a ocupar l’últim lloc i a perdre la categoria, deixant tot i això un bon sabor de boca en alguns encontres puntuals i trets de professionalitat en tot moment.
Línia de temps d'un Centenari