• 1908

  Fundació del FC Santboià
  Un grup d'amics (Cosme Petit i Parés, Valentí Elías i Durán, Domènec Dalmassó i Comelles, Baldiri Mestres i Parés, Joan Sánchez i Oller, i Joan Baptista Milà i Rebull) va fundar el Futbol Club Santboià.
  

• 1911

  Inauguració del camp de Can Bulló
  Es va inaugurar aquest camp amb un partit contra l'equip barceloní de la US Bracons.
  

• 1915

  Primers reglaments del club
  Es va redactar el primer reglament del club pel soci Amadeu Alemany. Es va institucionalitzar l'escut del club i es van inscriure els primers socis. La quota era de 60 cèntims i una pesseta amb 10 cèntims per als socis protectors.
  Consolidació del club
  Joan Baptista Milà es va convertir en el primer president del club, càrrec que va ocupar durant 8 anys.
  Líder indiscutible del Baix Llobregat
  El Santboià va guanyar sempre el Campionat Comarcal del Llobregat fins 1922.
  

• 1920

  Crisi i Reunió d'Urgència
  El club es troba en una situació crítica per la manca d'un camp adient, gairebé desapareixent. Es convoca una reunió urgent amb l'afició per trobar una solució.
  Cessió del Terreny de la Muntanyeta
  Sota la presidència de Mateu Parés i Julià, s'aconsegueix la cessió dels terrenys de la Muntanyeta, propietat d'Ignasi Puig i Pallejà.
  Inauguració del Camp
  S'inaugura el camp de la Muntanyeta el mateix any 1920, assegurant així un futur per al club.
  

• 1921

  Campionat de Catalunya de Segona Categoria
  El Santboià guanya el campionat després de vèncer equips com l'Iluro de Mataró, l'Atlètic Sabadell, el Vilafranca i el Guíxols en la final per 3-0. Es proclamen campions de Catalunya de Segona Categoria.
  

• 1922

  Campionat de Catalunya
  El Santboià va guanyar el campionat la temporada anterior, vencent l'Ateneu Deportiu Guíxols per 3-0.
  

• 1923-24

  Joan Baptista Milà
  Primer president del Santboià i alcalde de Sant Boi entre 1920 i 1923. Va ser destituït després del cop d'estat de Primo de Rivera.
  Joan Pagès
  President polifacètic del Santboià, conegut com 'el Xarric', que va ser un destacat dinamitzador de la vida local i va ocupar l'alcaldia diverses vegades abans de la Guerra Civil.
  

• 1924-25

  Rebel·lió contra la Federació Catalana
  Aquesta temporada va ser marcada per la rebel·lió de diversos clubs, incloent el Santboià, contra els nous estatuts de la Federació Catalana. Aquests clubs, com l'Espanyol, el Sants, l'Avenç, el Tarragona i la Joventut Republicana de Lleida, van considerar que els nous estatuts perjudicaven l'economia dels clubs.
  

• 1925-26

  Segon Classificat del Grup de Promoció
  El FC Santboià inicia la temporada competint en el Campionat Oficial de Promoció de Ponent 1925-26. Destaquen les rivalitats emergents amb equips com el FC Vilafranca i el FC Güell. Malgrat una destacada actuació, Santboià es queda segon en la lliga.
  

• 1926-27

  De nou segon, a l'estela del Vilafranca
  El futbol esdevé part integral de les festes tradicionals, amb partits durant la festa major contra equips com el FC Barcelona i RCD Espanyol. Destaca el partit internacional contra l'equip anglès Barham. El Santboià continua destacant, però el Vilafranca manté la supremacia.
  

• 1927-28

  Una temporada plena d'activitats
  El Santboià organitza diversos actes durant la festa major, incloent-hi partits contra el FC Barcelona i RCD Espanyol. Guanya el Campionat de Grup de Promoció. S'organitzen homenatges a jugadors destacats com Ramon Martí i Joan Valls.
  

• 1928-29

  Campió de segona de la província de Barcelona.
  El Campionat Nacional de Lliga marca una revolució al futbol espanyol. Malgrat la implantació del professionalisme, Santboià destaca i es proclama campió comarcal i provincial, ascendint a la Primera Categoria Preferent. La temporada culmina amb el títol de Campió de Campions de Segona Categoria i l'ascens a la Primera Categoria B.
  

• 1929-30

  Es tanca la dècada amb descens
  La temporada comença amb celebracions i un partit especial contra el FC Vilafranca pel 25è aniversari de la Societat Casal la Principal de Vilafranca. Tot i els esforços, el Santboià acaba últim al grup I de Primera Categoria Preferent, resultant en el descens a Segona Preferent. Destaca l'homenatge a Miquel Avellanet, un jugador emblemàtic del club.
  

• 1930-31

  Acceptable vuitè lloc
  El Santboià, integrat en un grup competitiu, obté un vuitè lloc a Segona Categoria Preferent. Destacable és l'homenatge a Esteve Cifuentes i la participació a la Copa Aiguadé, tot en un context marcat per la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la II República.
  Insòlit i contracorrent: es crea un equip de bàsquet femení
  En un gest desafiant els prejudicis de l'època, un grup de noies forma un equip de bàsquet, introduint una nova dinàmica esportiva a la vila. Tot i les crítiques i els obstacles, aquesta iniciativa mostra la força del desig de fer esport i la voluntat de superar les barreres de gènere.
  

• 1931-32

  Novament ens priven de l'ascens a Primera
  El Santboià es queda a les portes de l'ascens a Primera Categoria en una temporada marcada per la polèmica. Malgrat un bon rendiment a la fase de promoció, l'equip no aconsegueix superar els obstacles, incloent-hi un polèmic partit amb el Terrassa i una derrota controvertida davant el Sants. L'arbitratge qüestionable i les circumstàncies extraesportives deixen un regust amarg en una temporada plena d'il·lusió i expectatives.
  

• 1932-33

  Campions de segona Categoria
  El Santboià s'imposa com a campió del grup i es prepara per a la promoció d'ascens a Primera Categoria. Tot i un bon inici, l'equip no aconsegueix mantenir el seu nivell i una derrota decisiva en el partit de desempat els deixa fora de la lluita per l'ascens. Tot i l'esforç i la determinació, una temporada que comença amb promeses acaba amb una decepció per al club i els seus seguidors.
  

• 1933-34

  Classificats en quart lloc
  El Santboià es conforma amb una quarta posició al grup, superat pels equips capdavanters. Malgrat no assolir els objectius d'ascens, l'equip demostra una actuació respectable i manté la seva competitivitat en la categoria. Destaca el paper de jugadors destacats com Joan Vandellós, que combina la seva carrera esportiva amb la política, mostrant un compromís amb la comunitat i el club.
  

• 1934-35

  El futur comença a trontollar
  La temporada esdevé un vertiginós remolí de transformacions, amb la Primera reduïda a sis equips i la Segona convertida en Primera B, amb tres grups de sis equips cadascun. L'equip del Santboià es troba en una situació precària, lluitant per mantenir-se a flot enmig d'una baixada de nivell general. Les crítiques no es fan esperar, i fins i tot els comentaris més cruels ressonen en els mitjans esportius. La junta del club fa una crida desesperada al poble de Sant Boi per salvar la institució, recordant els gloriosos temps passats i instigant l'esperit de col·laboració per superar la crisi.
  

• 1935-36

  Davallada total i escalt de la Guerra Civil
  Enmig d'una temporada calamitosa, el Santboià es manté a la part baixa de la classificació i acaba en última posició de la Lliga Catalana de Primera Categoria B. Les derrotes abassegadores s'aconsegueixen, amb moments memorables com el dolorós 9-0 enfront del Granollers. La guerra civil esclata a Espanya, marcant un punt d'inflexió dramàtic en la història del país i influenciant directament la trajectòria del club.
  

• 1936-37

  En plena Guerra, l'equip lluita sense èxit
  La guerra civil continua devastant Espanya, i el Santboià es troba en plena lluita però sense aconseguir recuperar la categoria perduda. Tot i els esforços, la tasca és titànica i els resultats no acompanyen. Els partits es converteixen en actes de resistència i solidaritat, amb el futbol com a fuga momentània de la realitat. Malgrat tot, el club no aconsegueix remuntar.
  Les tropes franquistes prenen Barcelona i tot és paralitza
  La victòria de les tropes franquistes altera radicalment la vida a Espanya, amb l'anul·lació de les llibertats democràtiques, la repressió sistemàtica i la imposició d'un règim autoritari. El futbol i els clubs esportius no escapen a aquesta reestructuració, veient-se sotmesos a un rígid control polític i ideològic. El Santboià, com molts altres, es veu afectat per aquests canvis, i la tasca de reconstrucció es converteix en un llarg camí ple d'obstacles.
  

• 1940-41

  Comencen les regionals
  Reestructuració del futbol català amb l'espanyolització total. Prohibició d'estrangerismes i canvi de nom a Club de Fútbol Samboyano. Desaparició del Campionat de Catalunya, substituït per campionats regionals lligats a les divisions espanyoles. Gran paper del Santboià a Segona Regional.
  

• 1941-42

  Bona temporada
  Destacada temporada en Primera Categoria Regional. Alineació base i partits memorables, com l'empat contra l'Espanyol.
  

• 1942-43

  Temporada marcada per la crisi econòmica
  Presidència de Trinidad Martínez i crisi econòmica del club. Lluita per mantenir-se en la categoria i crides a l'afició. Descens a Segona Regional al final de la temporada.
  

• 1943-44

  Intent fallit de pujar a Primera Regional B
  Pasqual Chalmeta relleva el president Casado. Participació en el torneig de classificació a Primera Regional B, sense èxit.
  

• 1944-45

  Un discret quart lloc
  Presidència de Josep Milà i Gelabert. Participació al torneig de classificació a Primera Categoria Regional, amb un quart lloc.
  

• 1945-46

  Es comença a gestar un bon equip
  Jaume Ramoneda assumeix la presidència. Formació d'una plantilla competitiva, tot i la permanència a Segona Regional.
  

• 1946-47

  Un equip amb molta consistència defensiva
  Continuïtat de Jaume Ramoneda com a president. Destacada consistència defensiva i mitjans escassos. Homenatge a Quirze Parés, reforçant els llaços de la comunitat local.
  

• 1947-48

  Temporada força decebedora
  Presidència de Josep Antoni de Vez. L'equip es troba a Primera Categoria B, amb dificultats econòmiques i una posició desfavorable a la taula.
  

• 1948-49

  L'Equip continua a Primera B
  Continuïtat a la categoria amb la presidència d'Antoni Roca Valls. Destaca l'arribada de Francesc Suriol com a entrenador-jugador, amb una plantilla competidora.
  

• 1949-50

  Suriol agafa un equip en que Sospedra era la figura
  Francesc Suriol pren comandament, també jugant a l'equip. Destacada actuació de jugadors com Sospedra, consolidant el Santboià com a força competitiva. L'equip aconsegueix remuntar posicions a la taula, mostrant determinació i empenta.
  El Santboià es proclama Campió de Catalunya infantil
  L'equip infantil, dirigit per Francesc Suriol i Ramon Martí, participa al torneig de La Prensa, la Copa Barcelona, guanyant-lo amb autoritat. Destacats jugadors com Enric Solé, conegut com 'el Petit Cèsar', lideren l'equip cap a la victòria. Victòria memorable a la final davant l'Oforso, amb la participació de 20.000 espectadors. Celebracions massives a Sant Boi, amb reconeixements oficials i festes populars.
  

• 1950-51

  Es remodela el camp de la Muntanyeta
  Sota la presidència d'Antoni Roca i Valls, el club inicia la remodelació del camp de la Muntanyeta, ampliant el nombre de seients i millorant les instal·lacions. Destaquen jugadors com Jané i Ginés en l'equip, tot i quedar en un segon pla per l'èxit de l'equip infantil.
  Farrés perd la vida al Camp del Tarragona
  Tragèdia en un partit al camp del Tarragona, on el santboià Farrés mor d'un atac de cor durant el joc. L'incident causa un gran impacte a la comunitat, amb un homenatge sentit al jugador.
  

• 1951-52

  Temps turbulents
  El club continua a la Primera Categoria B amb un equip destacat per jugadors com Ginés. Moviments socials importants a Catalunya durant aquest any.
  

• 1952-53

  Ascens a Primera Regional A
  Amb Ginés García com a president, el Santboià guanya el campionat de Primera Regional B, ascendint a la categoria A. Destaquen jugadors com Mayoles i Escofet en la línia defensiva i Ginés com a golejador. Tragèdia amb la mort de Miguel Martínez, cedit al Santboià pel Sabadell, que posteriorment es convertiria en un jugador destacat en altres equips abans de la seva prematura mort.
  

• 1953-54

  Salvació apurada
  L'equip del Santboià es troba en una situació complicada a Primera Categoria Regional, salvant-se del descens per pèls. Destacat paper dels jugadors Barreda, Masip, Solé, i la fortalesa defensiva de Muñoz. El restaurant Núria es consolida com a punt de trobada emblemàtic del club i de la comunitat, albergant reunions i celebracions.
  

• 1954-55

  A un pas de la Promoció
  Amb Jaume Ramoneda com a president, l'equip queda tercer al grup de Primera Categoria Regional, a prop de la promoció. Jugadors destacats com Solà, Ballo, i Escofet mantenen l'esperit competitiu de l'equip.
  

• 1955-56

  Ascens a Tercera Divisió per reestructuració de la categoria
  El Santboià assoleix un paper discret en el grup Sud de Primera Regional, classificant-se en la zona mitja-baixa. Destaca la figura de Ballo com a golejador, destacant-se en llançaments de faltes i penals. Es disputa la Copa Presidente, amb l'equip començant fort però acabant en una posició mitjana. Canvis en el sistema de competició, amb la reestructuració dels grups catalans en Tercera Divisió.
  

• 1956-57

  Brillant debut a Tercera Divisió
  El Santboià fa una entrada en escena destacada a Tercera Divisió, sota la presidència de Jaume Ramoneda. A pesar de ser la primera vegada en aquesta categoria, l'equip es consolida ràpidament amb jugadors com Ballo, Sala i Carrasquer, destacant per la seva capacitat golejadora. A pesar de no classificar-se per a les eliminatòries, el Santboià acaba en un impressionant 6è lloc en un grup de 22 equips, amb una notable xifra de 92 gols a favor.
  

• 1957-58

  Persistència en el rendiment golejador
  En aquesta temporada, el Santboià manté una notable eficàcia davant de la porteria rival, tot i una classificació en el 9è lloc del grup de Tercera Divisió. Destaca l'empenta en atac de jugadors com Soldevila, mentre que l'ambient dins i fora del camp és sensacional, com es demostra en la memorable remuntada contra la Gramenet.
  

• 1958-59

  Cinquantenari del Santboià (1958): Una celebració memorable
  El club celebra el seu cinquantenari amb una sèrie d'esdeveniments emotius i festius, incloent-hi partits, cerimònies religioses, exposicions i reconeixements als membres destacats. El suport de la comunitat local i l'aplaudiment del club Condal són testimonis de l'impacte i la importància del Santboià en la seva comunitat i més enllà.
  Mantenint-se a Tercera
  El club manté la seva presència a Tercera Divisió en una temporada agònica, salvant-se del descens només per un punt. Destaquen els esforços col·lectius i la lluita fins al darrer partit per mantenir-se en la categoria.
  

• 1959-60

  Resorgiment sota la direcció de Pere Cardona
  Amb una efectiva administració que va sanejar l'entitat i va incrementar el nombre de socis. Destaca el bon paper de l'equip juvenil, proclamat campió comarcal al Campionat de Catalunya.
  

• 1960-61

  Temporada desafortunada i consum del descens
  A causa de múltiples adversitats, marcat per un escàndolós partit contra el Nàstic de Tarragona. Exitós recorregut de l'equip infantil fins a les semifinals del Campionat de Catalunya.
  

• 1961-62

  Reanimant l'entusiasme i consolidació de l'equip
  Pere Bruach assumeix la presidència, reanimant l'entusiasme de l'afició després de la decepció de la temporada anterior. L'equip es manté a Primera Regional, destacant el bon joc i la consolidació d'alguns jugadors com Castilla. Adéu al local emblemàtic del Núria, que havia estat el centre de reunions i sortida dels desplaçaments del club.
  

• 1962-63

  A un pas de l'ascens
  El Santboià inicia una nova etapa sota la presidència de Xavier Amat Verdú, amb un equip consolidat i una tribuna coberta al camp de la Muntanyeta. Malgrat la lluita i el bon rendiment del primer equip sota l'entrenament de Jaume Olivé, el club falla en la fase d'ascens a Tercera Divisió, quedant segon a només un punt del campió.
  

• 1963-64

  Bona temporada, amb un joc extraordinari
  Carles Figuerola pren la direcció del club, que realitza una gestió destacable i deixa el club econòmicament sanejat. Malgrat una temporada prometedora amb un joc brillant, l'equip acaba en una zona mitjana de la taula. Destaquen jugadors com Serralta, Solé, Mestres, Boixeres i Castilla.
  

• 1964-65

  El camp de la Muntanyeta, una fortalesa
  El Santboià mostra entusiasme i empenta en una temporada on destaca la fortalesa del camp de la Muntanyeta. Malgrat un inici fluix, l'equip acaba en una sòlida setena posició, destacant jugadors com Solé, Castilla i Ávila. Un partit amb el Martinenc destaca per un polèmic arbitratge i un penal llançat intencionadament.
  

• 1965-66

  Torna Suriol i forma un gran equip
  Francesc Suriol assumeix la presidència i la direcció tècnica del club, aconseguint una temporada destacada. L'equip, amb jugadors com Oliva, Guardia, Castilla i López, competeix a la part alta de la taula, però no aconsegueix l'ascens. Suriol, una figura venerada, deixa un llegat important al club, destacant-se la seva intensa vida ligada al futbol i al Santboià.
  

• 1966-67

  Comença l'era Montalà
  Antoni Montalà assumeix la presidència del Santboià. Temporada dirigida primer per Joan Miró i després per Francesc Suriol. Destaquen jugadors com Casals, Caballé, Badía, entre altres. Manolo Castilla lidera l'equip abans de marxar després de sis temporades. Moment crític en un partit a Camarles amb polèmica arbitral.
  

• 1967-68

  Ascens històric a Tercera Divisió
  Objectiu de sortir de la Primera Regional i accedir a Tercera. Ascens sota la direcció de Josep Montfort. Destacada temporada amb jugadors com Boneu, Casas, Alberich, entre d'altres. Memorables celebracions després de guanyar l'Hospitalet i assegurar l'ascens. Campionat històric amb 86 gols a favor i el títol de campions absoluts. Unió de la ciutadania i el club per aconseguir l'ascens i millorar les instal·lacions. Millores al camp de la Muntanyeta, incloent una nova gespa i enllumenat.
  

• 1968-69

  Temporada gloriosa
  Partit de pretemporada amb el CD Sabadell, un equip de Primera Divisió que va mostrar el suport del club vallesà. Retorn a la Tercera Divisió després d'una llarga absència. Segona temporada d'Antoni Montalà com a president amb una directiva dinàmica i entusiasta, es genera expectació per la temporada, tot i el repte de mantenir-se a la categoria. S'arriba a 600 socis, tot i els problemes econòmics. La temporada es caracteritza per una gran afluència de públic, amb un suport fervent a l'equip. S'incorporen jugadors importants com Barnils i s'observa un equip ben conjuntat i amb gran rendiment. El club acaba en un honrós 10è lloc en un grup de 20 equips. S'inicia el projecte d'un nou estadi per al club.
  

• 1969-70

  La desil·lusió d'una Temporada en temps incerts
  El club es va enfrontar a la possibilitat de perdre el seu camp de joc a causa de necessitats urbanístiques, generant incertesa sobre el futur. La declaració dels terrenys com a zona edificable va provocar preocupació sobre una possible venda i la necessitat d'un nou camp. Malgrat les dificultats, el club va continuar jugant al seu camp actual, gràcies a una pròrroga concedida per l'Ajuntament. Es van iniciar les obres per construir l'Estadi Municipal Santboià, encara que la situació econòmica limitava els recursos disponibles. La temporada es va caracteritzar per resultats desiguals i la desmoralització entre els aficionats. La Federació Catalana va anunciar una reestructuració de la Tercera Divisió, reduint-la a quatre grups i provocant la pèrdua d'equips i una nova categoria, la Regional Preferent. El club va experimentar una baixada de categoria al final de la temporada, resultat d'una campanya irregular i la competència d'equips forts com Terrassa, Badalona i Girona. Aquest període va marcar una època trista en la qual el club lluitava tant esportivament com econòmicament. oan Babot, un dels millors porters de l'època, va destacar en diversos equips abans de retirar-se a causa d'una lesió greu.
  

• 1970-71

  Descens a Primera Regional
  L'equip acaba últim per segon any consecutiu en la Preferent, amb una temporada desastrosa. Profunda crisi econòmica i futbolística, amb el club a la deriva. Canvis a la presidència i crisi de lideratge. Convocatòria d'assemblea extraordinària per buscar solucions. Josep Abella assumeix la presidència i inicia una campanya de recaptació de fons per salvar el club. Ineficàcia de l'equip i baixada a Primera Regional. Inici del projecte per a la construcció de l'Estadi Municipal Santboià.
  

• 1971-72

  Ascens del Juvenil a Primera Divisió
  Temporada decebedora per al primer equip a la Preferent. El Juvenil realitza una campanya extraordinària i ascendeix a Primera Divisió. Destacats resultats del Juvenil i homenatge als jugadors amb un sopar d'homenatge. Incident de l'aparició d'una senyera al camp, en ple període de dictadura franquista.
  

• 1972-73

  Tentativa frustrada d'ascens
  Administració eficaç i política de fitxatges encaminada a tornar a Preferent. Temporada mediocra amb un equip que no aconsegueix les expectatives. Partit d'homenatge a Ramon Jovell, un dels masatgistes més estimats del club. Iniciativa de l'Ajuntament per construir l'Estadi Municipal Santboià.
  

• 1973-74

  Naixement de l'Agrupació de Veterans
  Continuïtat de la tònica anterior amb fitxatges que no donen resultats. Creació de l'Agrupació de Veterans com a iniciativa per integrar jugadors no actius. L'equip acaba 9è en un campionat dominat pel FC Barcelona.
  

• 1974-75

  A les Portes de l'Ascens
  Francesc Suriol segueix com a president, amb el gran objectiu de l'ascens a Preferent i la inauguració del nou Estadi Municipal. L'equip, entrenat per Roi, compta amb jugadors destacats com Marín i Huertas. Destacable la construcció del nou estadi, un gran pas en la història del club.
  

• 1975-76

  Jugem la Promoció davant del Vic i ens quedem a un pas de l'ascens
  Josep Caralt assumeix la presidència, amb grans expectatives d'ascens. Bona campanya, l'equip lidera moltes jornades. Es disputa la promoció d'ascens amb el Vic, però es queden a les portes de l'objectiu. Destacada inauguració de l'Estadi Municipal Santboià, marcant un moment culminant per al club.
  

• 1976-77

  Gran temporada i ascens a Preferent
  El Santboià domina la competició i aconsegueix un ascens massiu a la Preferent, destacant per la seva imbatibilitat i domini en els partits. Es realitza una cercavila i un partit d'homenatge per celebrar l'ascens del club, amb una gran participació de l'afició i reconeixement als jugadors.
  

• 1977-78

  Temporada agitada: Canvi d'entrenador i sanció al Club
  La temporada comença amb un canvi d'entrenador i l'equip ha de fer front a sancions greus al club, inclòs el tancament del camp. Malgrat les dificultats, l'equip aconsegueix evitar el descens directe i superar la promoció per no baixar de categoria. El Santboià es proclama campió de Catalunya d'Afeccionats, en una fita històrica per al club. Malgrat l'èxit a nivell regional, l'equip és eliminat a la fase nacional per part del Reial Àvila, en un emocionant però desafortunat enfrontament.
  

• 1978-79

  Final de temporada d'infart: salvació a l'últim moment
  El FC Santboià, presidit per Josep Caralt, va experimentar una temporada irregular, lluitant per mantenir-se a la categoria. Sota la direcció tècnica de Jaume Creixell, l'equip va aconseguir evitar el descens en l'últim partit de la temporada. Destacaren la rivalitat amb el Cornellà i la creació del Trofeu Vila de Sant Boi com a preàmbul a la temporada.
  Campionat d'afeccionats: desafiament Nacional
  L'equip va assolir la final de la fase regional catalana, mostrant un gran nivell en el Campionat Nacional d'Afeccionats sub-23. Malgrat perdre la final davant del Barcelona, el FC Santboià va demostrar la seva competitivitat davant equips de major categoria.
  

• 1979-80

  Comença l'era Gallardo: renovacions i reorganització
  Miguel Gallardo va assumir la presidència del club amb l'objectiu d'ascendir a Tercera Divisió i enfortir el treball a les categories inferiors. Es van dur a terme millores a les instal·lacions de l'estadi i es van implementar mesures per augmentar els ingressos del club. Malgrat un inici irregular, l'equip va aconseguir mantenir la categoria amb un esforç col·lectiu i el lideratge de jugadors com Marín i Sanahuja.
  

• 1980-81

  Ascens històric a Tercera amb una plantilla de luxe
  Després de diversos anys a Preferent, el FC Santboià va aspirar a l'ascens a Tercera Divisió. La temporada va començar amb grans expectatives i una plantilla reforçada amb fitxatges destacats com Padilla, Martín, Garrido i Güil, entre d'altres. Amb l'objectiu d'ascendir, es va realitzar una gran inversió en el pressupost del club, que va donar fruit amb una temporada d'èxit i una plantilla de luxe que va complir les expectatives.
  Campió d'ascens amb un joc espectacular
  L'equip va dominar el grup amb solvència, mantenint-se invicte durant els últims 12 partits. El FC Santboià es va proclamar campió amb 56 punts, sent el màxim golejador del grup amb 86 gols i el segon menys golejat amb 43. Els afeccionats van ser part fonamental del suport a l'equip, amb una afluència massiva tant als partits a casa com als desplaçaments, destacant la creació de la Penya el Pernil.
  Partit Històric Amb el Deportivo de la Corunya
  Es va disputar un partit amistós amb el Deportivo de la Corunya en compensació pel traspàs del porter Blay. Malgrat no marcar gols, el partit va ser emocionant i va posar fi a una temporada memorable per al club.
  

• 1981-82

  Salvació apurada
  Després de l'èxit de l'ascens a Tercera Divisió, la temporada es presenta amb esperances, però els problemes sorgeixen. L'equip lluita per mantenir-se i afronta dificultats, incloent-hi canvis d'entrenador i controvèrsies amb àrbitres.
  

• 1982-83

  75è Aniversari
  El club commemora el seu 75è aniversari amb un partit amistós contra l'Espanyol, que esdevé un esdeveniment destacat amb la presència d'importants personalitats del futbol català.
  Paco Flores comanda l'equip
  Després de canvis inesperats en la direcció tècnica, Paco Flores, exjugador de l'Espanyol, arriba al Santboià amb l'objectiu de reforçar l'atac. La temporada ve marcada per una sèrie d'incidents, incloent-hi un partit polèmic amb el Terrassa.
  Canvi de Presidència
  Després de la dimissió del president Miguel Gallardo, el club s'enfronta a una situació econòmica difícil i a eleccions per un nou lideratge.
  

• 1983-84

  Bona temporada amb un equip molt lluitador
  President: Miguel Gallardo torna a assumir la presidència. Classificació: 11è amb 35 punts, liderat per Barcelona C, Lloret i Badalona. Baixes: Set jugadors marxen, alguns al servei militar. Ascens del Juvenil a la màxima categoria, amb una temporada històrica liderada per Quique Salvador.
  

• 1984-85

  Adéu a la Categoria Nacional
  Sisena temporada de Gallardo. La plantilla, basada en jugadors joves del planter i juvenils. Classificació: Cuer i descens a Preferent, amb problemes de conjunció i ineficàcia rematadora. Del Juvenil, bon debut a la Lliga Nacional enfrontant-se a rivals com Barcelona i Espanyol, però sense resistir el nivell alt del grup. Gallardo dimiteix per manca de suport i conflictes amb l'Ajuntament.
  

• 1985-86

  Temporada de transició amb ent de la casa
  Nova Junta Gestora: Evangelista Valiente assumeix la presidència. Es renova quasi tota la plantilla amb jugadors de Sant Boi, entrenats per Jaume Domènech. L'equip inclou Sanchís, José Antonio, Leyton, Capi, Martínez, José María, Salva, Pereira, Castellanos, i Pino. L'equip acaba a la zona mitjana-baixa de la taula, competint contra equips molt reforçats.
  

• 1986-87

  El Santboià és l'equip revelació i puja de nou a Tercera com a Campió
  Nou Entrenador: Carles Anglès fa del Santboià l'equip revelació de la temporada amb jugadors majoritàriament de Sant Boi. L'afecció està entregada i es viu una època daurada de la Penya l'Amistat.
  

• 1987-88

  Quan la casa es crema, fugint-ne tots
  Antonio López assumeix la presidència i Pere Bonell pren la direcció tècnica. Inici Dificultós: Problemes econòmics i falta de suport dels aficionats. Conflicte i Descens: Desavinences internes, canvi d’entrenador, descens a Preferent.
  

• 1988-89

  Un equip quasi juvenil
  Temporada de Transició: Continuïtat de Quique Salvador com a entrenador. La plantilla molt jove: equip amb mitjana de 19 anys i majoritàriament jugadors locals. Bon joc però inexperiència, acabant en un meritori 11è lloc a la taula.
  

• 1989-90

  Es perd l'oportunitat de militar a la nova Primera Catalana
  Juan Morato assumeix la presidència després de la marxa d'Antonio López. Objectiu Ascens: Plantilla jove i amb experiència, però ineficàcia golejadora. Canvi d'Entrenador: Quique Salvador destituït, Salvador Orenes assumeix el càrrec. Descens Evitat: L'equip aconsegueix la permanència però perd l’oportunitat de pujar a Primera Catalana.
  

• 1990-91

  Nova temporada irregular
  La directiva, encapçalada per Juan Morato, confia el nou projecte a Enrique Pérez Cabedo, exjugador del club. Amb una plantilla jove però inexperta, l'equip mostra millores durant la temporada, passant de ser el fanalet vermell a la jornada 8 a classificar-se al 12è lloc. Juan Morato dimiteix al final de la temporada.
  Es crea l'Escola de Futbol
  Juan Carlos Pérez Rojo i Jordi Casals creen l'escola de futbol estretament lligada al Santboià. Rojo, exinternacional i exjugador del FC Barcelona, aporta experiència i prestigi a la nova escola. El juvenil del Santboià milita a Preferent, destacant el bon nivell del futbol base del club.
  

• 1991-92

  Gran temporada i ascens a Primera Catalana
  Josep Rubia, nou president del Santboià, aporta patrocinadors importants. Amb Pérez Cabedo a la banqueta, l'equip mostra un joc tècnic i ambiciós, aconseguint l'ascens a Primera Catalana després d'acabar en segon lloc. La temporada es clou amb l'inauguració de la nova il·luminació de l'Estadi i la millora de les relacions amb l'Ajuntament.
  Manolo Muñoz, un exblaugrana determinant
  El club fitxa Manolo Muñoz, exjugador del FC Barcelona, que aporta experiència i gols a l'equip. Després de la seva retirada com a jugador, Muñoz esdevé una peça clau en l'equip tècnic del Santboià.
  Homenatges a la Festa Major del 92
  Durant la Festa Major, es realitza un homenatge a esportistes veterans de Sant Boi, destacant tres exjugadors del Santboià: Salvador Ribas, Jaume Pagès i Antoni Ballo, així com Vicente Gómez, encarregat del material del club. Es reconeix la seva dedicació i aportació al futbol local.
  

• 1992-93

  El Santboià es 'Barcelonitza'
  Josep Rubia confia el nou projecte a Moratalla, un exjugador del FC Barcelona. Tot i un inici prometedor, l'equip té una ratxa de resultats negatius que porta a la destitució de Moratalla. Salvador Orenes pren el relleu i l'equip acaba setè a la classificació.
  Quique Salvador Torna a Portar el Juvenil a l'Elit
  Quique Salvador, que havia portat el juvenil a la Lliga Nacional a la temporada 83-84, torna a repetir la gesta i ascendeix l'equip de nou a la Lliga Nacional.
  Manolo Pérez, del Juvenil del Santboià a Primera Divisió
  Manolo Pérez, destacat jugador del juvenil del Santboià, arriba a Primera Divisió amb l'Espanyol, on debutarà en un derbi amb el Barça.
  

• 1993-94

  S'esperava més de l'equip
  Josep Rubia confia de nou en el tàndem Moratalla-Calderé. Tot i un bon començament, l'equip no respon a les expectatives i acaba setè, amb resultats espectaculars però irregulars.
  Copa Catalunya i partit Amb l'Espanyol
  El Santboià fa una bona competició a la Copa Catalunya però és eliminat pel Sant Andreu en un partit polèmic. A la Festa Major, es juga un amistós amb l'Espanyol, recent ascendit a Primera Divisió.
  El Juvenil resisteix en la dura Lliga Nacional
  El juvenil del Santboià lluita per mantenir-se a la Lliga Nacional i, tot i classificar-se a la zona baixa, aconsegueix evitar el descens.
  

• 1994-95

  Ara Sí...! Nou ascens a Tercera
  Moratalla, Calderé i Toré continuen amb l'objectiu clar de l'ascens a Tercera. Pretemporada a Cassà de la Selva i amistós a Azuaga. Fitxatges com Clavijo, Pacha i Cobos se sumen a la base existent. L'equip lidera quasi tota la lliga, amb una gran solidesa defensiva i un Álvaro destacat a la porteria. Campions amb 53 punts.
  

• 1995-96

  Promoció a Segona B. Mai el Santboià havia arribat tan lluny
  Nova Junta Gestora: Encara una nova etapa amb Josep Maria Gonzalvo com a tècnic. Plantilla de Nivell amb Álvaro, Castillejos, Pacha, Rodri i Lay. Gran inici de temporada amb tres victòries consecutives i liderat inicial. Classificació per al Play-off a Segona B: Malgrat un començament difícil de l'any 1996, l'equip reacciona i acaba tercer, assegurant una plaça en la promoció. Play-off molt intens: victòria inicial contra el Cartagena però derrota en els següents partits, quedant últims del grup de promoció.
  

• 1996-97

  Un final feliç després d'una primera volta d'angoixa
  La temporada va començar amb moltes incògnites i un ambient de nerviosisme. La direcció tècnica estava a càrrec de 'Pepitu' Ramos, un entrenador amb un destacat historial com a jugador, especialment al FC Barcelona. El Santboià va iniciar la temporada amb una plantilla prometedora. Destacava l'incorporació de Moha, un jugador jove i talentós que es convertiria en una figura clau de la temporada. Malgrat un començament de temporada difícil que va situar l'equip en zona de descens a la meitat de la lliga, el Santboià va protagonitzar una segona volta excepcional, aconseguint la permanència i finalitzant en la desena posició de la taula.
  

• 1997-98

  Grans conflictes per la crisi econòmica
  Josep Tort va continuar al capdavant del Santboià, en un període d'incertesa que va provocar la sortida de jugadors emblemàtics i dificultats per formar una plantilla competitiva. Amb la marxa de diversos jugadors i la incorporació tardana de Félix Pedro Sánchez com a entrenador, l'equip va tenir un començament irregular. Sánchez va deixar el club sobtadament, sent substituït per Basilio Camacho, un jove entrenador que va revitalitzar l'equip amb un esperit combatiu. Tot i les dificultats, Camacho va aconseguir resultats notables a casa, però els problemes econòmics persistien, amb jugadors amenaçant amb no jugar si no cobraven els seus salaris. La temporada va estar plena de moments dramàtics, com l'empat agònic contra l'Europa amb un gol del porter suplent Morales jugant com a davanter, i la crisi econòmica que amenaçava la continuïtat del club. A l'últim partit, el Santboià va aconseguir un empat contra el Sant Andreu, però la combinació de resultats va condemnar l'equip al descens. No obstant això, l'ascens del Palamós a Segona B va permetre la salvació del Santboià, tancant una temporada plena de tensió i lluita. Aquesta etapa va veure també la creació de la Penya Red Psikiàtric, un grup d'animació que va donar suport incondicional a l'equip, convertint-se en una part important de l'afició del Santboià.
  

• 1998-99

  Per fi surt una Junta Directiva
  Finalment es va establir una nova junta presidida per Manuel Muñoz, del sector de l'automoció. Aquesta nova direcció va aportar una renovada il·lusió després de diverses temporades de crisis econòmiques. Amb un pressupost modest, el més baix de la categoria, i una política de sanejament econòmic, es va normalitzar la relació amb l'Ajuntament i es va doblar el nombre de socis fins a arribar als 250. Tot i començar bé amb victòries notables, el rendiment de l'equip va decaure, caient a l'última posició de la classificació. Malgrat els esforços per reforçar l'equip amb nous fitxatges, els resultats no van millorar. Antonio Muñoz va assumir la direcció tècnica, però els resultats tampoc van ser favorables, i l'equip va finalitzar la temporada amb un dramàtic descens després de perdre contra l'Horta.
  

• 1999-00

  Final de temporada espectacular i retirn a Tercera
  Després del descens a Primera Catalana, la temporada va començar amb l'objectiu de retornar a Tercera. Basilio Camacho va tornar com a entrenador i es va formar un equip competitiu. Tot i un inici difícil, l'equip va millorar i va acabar la temporada en quart lloc, esperant l'ascens d'altres equips de Tercera a Segona B per beneficiar-se de les promocions. Finalment, l'Espanyol B i el Mataró van ascendir, permetent el retorn del Santboià a Tercera.
  

• 2000-01

  Nou cop dur: descens a Primera Catalana
  Ramon López Adán va debutar com a entrenador mantenint el bloc de jugadors de la temporada anterior i incorporant nous fitxatges com Òscar Alquézar, Huertas, Pino, Polo i Sergio Ventura. Tot i alguns moments destacats, l'equip va lluitar contra el fantasma del descens durant tota la temporada. Una derrota final contra el Júpiter va confirmar el descens a Primera Catalana.
  Nova Junta presidida per Jordi Casals
  Amb el final de la temporada 2000-2001, Jordi Casals i Vilalta va ser proposat com a president del club. Amb un llarg historial dins del Santboià i experiència com a jugador i regidor d'Urbanisme, Casals va assumir la direcció del club amb l'objectiu de modernitzar l'entitat i celebrar el centenari a la màxima categoria possible.
  

• 2001-02

  Èxit de gestió, fracàs esportiu
  Jordi Casals forma una junta de 31 directius amb empresaris i professionals de diversos sectors. Col·laboració amb el FC Barcelona: Se signa un acord de col·laboració i s'aconsegueix un patrocinador (Ferros Viuda de Lauro Clariana). Es concreta la futura construcció del nou camp. Increment de Socis i Comunicació: Es triplica el nombre de socis i augmenta la presència del club als mitjans. i es crea una sòlida estructura de futbol base. Es forma un nou equip amb jugadors destacats però l'equip no respon a les expectatives i es descendeix a Preferent. A causa de la demolició del vell Estadi Municipal, es juga a l'estadi d'atletisme Constantí Miranda, i es canvien els pantalons a negres. Francesca Duran s'incorpora a la directiva com a vicepresidenta, destacant per la seva aportació clau al nou projecte. El Santboià es trasllada a l'estadi d'atletisme Constantí Miranda fins a la construcció del nou camp.
  

• 2002-03

  Amb Miquel López a la banqueta s'inicia una nova era
  Es contracta Miquel López com a entrenador, amb Manolo Muñoz com a director tècnic. Es realitza la campanya 'Cap nen sense joguina' i una campanya d'ajut als nens de l'Iraq. Es fa un homenatge a Mohamed El Yaagoubi, 'Moha', per la seva trajectòria des del juvenil del Santboià fins a la Primera Divisió.
  

• 2003-04

  Ascens a Tercera Divisió i inauguració del nou estadi
  El FC Santboià celebra l'ascens a Tercera Divisió amb una gran festa al Camp Municipal. Durant la Festa Major, es fa l'estrena del nou estadi municipal Joan Baptista Milà, un moment emotiu per a tots els santboianistes. El club organitza un gran sopar a l'hotel-restaurant El Castell per celebrar l'ascens, amb molta alegria i bon ambient. Es crea una secció ciclista dins del club, però només dura un any. Es realitza un campus de futbol que porta el nom de José Mari Bakero, amb la participació d'alguns jugadors destacats.
  

• 2004-05

  Temporada d'èxit en Tercera Divisió i inauguració oficial del nou estadi
  El club fa una temporada espectacular en el seu debut a Tercera Divisió, destacant-se com l'equip revelació. Amb el camp ple, s'inaugura oficialment el nou estadi amb un acte encapçalat per l'alcaldessa i el president del club. Es organitza amb èxit el primer Torneig Benjamí de Futbol 7, consolidant-se com una cita anual.Reconeixement als premis Brafa: El Santboià rep una Menció d'Honor als prestigiosos premis Brafa per les seves accions solidàries a Guinea Equatorial i Sierra Leona.
  

• 2005-06

  Una nova temporada a Tercera: reforços i manteniment
  Reforç de l'equip per afrontar una nova temporada a Tercera Divisió. Fitxatges destacats com Sebastià Herrera, procedent del FC Barcelona. Manteniment del Santboià com sisè a Tercera Divisió. Participació en la Copa de Regions UEFA.
  

• 2006-07

  Objectiu d'ascens: brillantor i decepció
  Objectiu d'ascens a Segona B. Una temporada amb moments de brillantor, però decepció al final. Destacada actuació de Josep Maria Soler, autor de 5 gols en un partit. Premi Ciutat de Sant Boi de l'Esport per la trajectòria del club.
  

• 2007-08

  Centenari: Consolidació i Il·lusió
  Consolidació del Santboià a Tercera Divisió. Temporada amb bons resultats i incerteses. Celebració de la Gala del Centenari, amb emotius actes i reconeixements. Creació de símbols commemoratius per celebrar el Centenari: logotip, quadre i mascota 'Carxi'.
  

Basat en el llibre del centenari de Guillem Gómez Marco.