Malauradament, Enric Solé ens ha deixat. Des del club, volem transmetre el nostre més sentit condol a familiars i amics.
La figura d’Enric Solé és indestriable de la història del nostre club, i val la pena retrocedir en el temps per situar-la en el seu context. Va ser membre de l’equip infantil que es va proclamar campió l’any 1950 i, a causa de la seva baixa alçada, tothom el coneixia com el Petit Cèsar. Amb només 17 anys va emigrar amb els seus pares a Sud-amèrica, establint-se a Caracas, Veneçuela.
Malgrat la seva joventut, va arribar a jugar com a professional en equips de Primera Divisió veneçolana, entre els quals destaca el Deportivo Español. Les seves qualitats el van portar a ser seleccionat per Veneçuela per disputar el Campionat Sud-americà Juvenil a Xile, tot i que finalment no el va poder jugar a causa de compromisos laborals.
La normativa que impedia l’entrada de futbolistes estrangers a Itàlia li va tancar les portes d’un possible fitxatge pel Palermo. De retorn a Espanya, va incorporar-se a l’Espanyol, però eren temps en què les oportunitats professionals fora del futbol eren bones, i va optar per continuar la seva carrera en l’àmbit amateur.
Després de passar per diversos clubs —Tarragona, Sants, Hospitalet, Santboià i Martinenc— es va establir definitivament al seu poble, on va escriure pàgines destacades de la història del Santboià. Sense cap mena de dubte, ha estat un dels millors futbolistes que han defensat la nostra samarreta al llarg dels anys. En finalitzar aquella temporada, el club acomiadava un jugador intel·ligent, hàbil i creatiu; un futbolista que, quan encarava la porteria rival, feia que l’afició comencés a celebrar el gol abans que arribés.
Descansa en pau, Enric!
Fotografies i text basats en el llibre de Guillem Gómez del centenari del Santboià
