Abans de res, el Futbol Club Santboià vol felicitar a l’UE La Jonquera pel seu històric ascens, desitjant-li molta sort a Tercera Divisió. Ampliem la felicitació a les dues aficions pel seu comportament exemplar, tant en Les Forques com al Joan Baptista Milà. Engrandeix a futbol i serveix d’exemple als nombrosos nens que van seguir el partit. Gràcies.
El futbol no sempre és just, i el Santboià va patir ahir un destí cruel. Per segon any consecutiu, ens vam quedar a les portes d’un ascens en promoció. Hem fet una segona volta francament espectacular, quedant igualats a punts davant un intractable Castelldefels, i hem perdut la promoció sense haver perdut cap dels dos partits. Si en el partit d’anada les ocasions van ser alternes, en el d’ahir hi va haver un clar domini dels homes de Camilo, i només una desafortunada jugada ens va sentenciar.
Ho d’ ahir no és just, però com diu el tòpic, el futbol és així i ho hem d’assumir. El cop ha estat dur, però ara toca aixecar-se. I amb més força si cal. És en aquests moments, els difícils, quan hem de ser forts, estar units i mirar al futur aprenent del passat. Després de la caiguda, hem ja de forjar el projecte d’un ascens que arribarà. Perque som un club centenari, perque representem un poble, perque la nostra afició, els nostres nens i pares del futbol base ho mereixen. Ho aconseguirem. No ho dubteu. I us necessitem per a això. Junts, ho farem.
Gràcies als jugadors i cos tècnic per haver-ho intentat. Gràcies, Camilo. T’has deixat la pell.
Avui és el primer dia d’un nou projecte d’ascens. Un proverbi diu “caure està permès. Aixecar-se és obligatori”.
Ja ens hem aixecat. Ens acompanyes?