Avui, en l’edició en paper d’El Mundo Deportivo, podem trobar un reportatge sobre el nostre entrenador del primer equip, Camilo. Un repàs a la seva trajectòria personal i professional.
Transcrivim íntegrament el seu contingut.
Mundo Deportivo, 13 de Setembre 2016
Una lesió de genoll, als 22 anys, el va allunyar dels terrenys de joc com a jugador. Però no es va retirar, ja que va continuar fent el que havia fet des dels 16, entrenar. Des de llavors i fins ara, l’actual tècnic del Santboià, Juan Camilo Vázquez Gutiérrez (l’Hospitalet, 13/8/1974), no ha parat. Enguany es volia prendre un respir, en no assolir l’ascens a Tercera, però al final va continuar: “La intenció era marxar, ja que no s’havia aconseguit l’objectiu. Però em van trucar els capitans de l’equip i em van dir que si continuàvem ells seguirien. Des de la Junta Directiva van creure que això era molt positiu i ens vam adonar que el grup estava amb nosaltres i que havia il·lusió i ganes, així que vam continuar endavant“.
La decisió no era senzilla. Era la tercera promoció d’ascens consecutiva perduda per al cos tècnic. La primera va ser amb el Viladecans, i les altres dues amb el Santboià “i era el quart any consecutiu que se’ns escapava un ascens a Tercera, ja que amb el Viladecans ens vam quedar sense pujar per un gol l’any abans de fer la promoció“.
Llarga trajectòria com a míster
Camilo Vázquez va començar des de ben petit a jugar a futbol i a entrenar. En amateur va miliar al Santa Eulàlia, el Guimerense i La Pobla de Segur l’any que anava a fitxar pel Caprabo va patit la greu lesió de genoll que va truncar la seva carrera com a futbolista. Però va saber redirigir-se. “Una vegada vaig deixar el futbol, vaig anar de preparador físic al Santboià amb Basilio Camacho, que era el qui havia de ser el meu entrenador en el Caprabo si hagués pogut jugar. Vaig estar cinc temporades amb ell, així d’alguna manera, ha estat el meu mestre“.
A partir d’aqui, va passar per totes les categories del futbol base, arribant a entrenar a Lliga Nacional amb el Castelldefels i el Cornellà, fins i tot, va arribar a combinar entrenar futbol 11 amb el futbol sala en l’infantil i el cadet del Barcelona. Ja em amateur, va agafar el Cinco Rosas, amb el qual va aconseguir l’ascens a Primera Territorial. Després, 4 temporades amb el Viladecans (amb ascens a Primera Catalana) i 3 campanyes al SantBoià.
Amb ell, el seu equip: el seu segon, Juan Torres “que vam estudiar junts i duu 14 anys amb mi” i el seu preparador físic, Pep Romero “que ja són 8 anys amb nosaltres“.
Assegura Camilo que “són persones meravelloses que treballen moltíssim i s’hi deixen la pell. Ho passen malament i els dec un ascens“.
En aquest sentit, ho té molt clar per aquesta temporada: “Sabem quina és la nostra responsabilitat. Hem de pujar. Li devem a la nostra afició, que és exigent però increïblement fidel. I ho hem de fer per la nostra família, que pateix cada jornada i sobretot per la Junta Directiva encapçalada per Ramon Andreu. El “presi” ha confiat al màxim en nosaltres. És una persona que s’ho mereix tot i no el podem decebre.”
Professor i pare
Camilo Vázquez és professor d’educació física a dues escoles de Sabadell. És una persona molt tanqui-la a tracte, però reconeix que, tot i que a mesura que passen les temporades cada cop menys, es transforma a la banqueta: “Sóc dels que criden molt i ho viuen molt, però amb l’edat, te n’adones que hi ha coses que no depenen de tu. Però no es por evitar, la pressió ha de sortir i jo, fins i tot, m’he trencat dos queixals de tant serrar les dents!“.
Per a Vázquez la família és el seu motor principal per continuar en aquesta “guerra” que és el futbol: “Són ella, la meva dona, els fills, la mare, els que m’han animat a continuar. Vénen al camp cada setmana que juguem a casa i ho viuen amb tu, pareixen amb tu i t’han d’aguantar l’humor quan les coses van malament. Sense el seu suport, seria impossible, perquè vulguis o no, et perds moltes coses“. L’Eva, la seva dona, ve del món del bàsquet, així que no és estrany que els seus fills, en Marc, de 10 anys i en Pol, de 8, s¡hi dediquin també a l’esport de la cistella: “En Marc va combinar el bàsquet i el futbol, però s¡ha quedat amb el bàsquet. En Pol, enguany, provarà tots dos“.
Una temporada més Camilo Vázquez tractarà de donar el salt a categoria nacional. Ell no creu en la sort, només en la “feina i la constància“. I ell és treballador i constant o, com ell mateix es defineix “un ‘currant’ del futbol, a qui ningú no i ha regalat res”.
Encarna Garcia / El Mundo Deportivo
